RUTA 18 dies: FUKUOKA – HIROSHIMA – KYOTO – ALPS JAPONESOS – HOKKAIDO – TOKYO
Dies 11, 12,13, 14 i 15.
Shiretoko: a la recerca de l’ós bru
Dia 11. Arribem a Memanbetsu procedents de Nagoya amb gairebé dues hores de retard. Recollim el cotxe de lloguer amb Sixt i posem rumb cap a la península de Shiretoko, una de les zones més salvatges i espectaculars del Japó. Després d’unes hores de carretera arribem a Utoro, on ens allotgem al Rembrandt Style Shiretoko durant tres nits.
Dia 12. L’endemà comença una de les experiències que més esperem del viatge: el creuer per veure óssos bruns. Naveguem per la costa oest de la península, un dels millors llocs del Japó per observar-los en llibertat. Les expectatives són molt altes… però la natura decideix jugar les seves cartes. Tot i recórrer la costa, no aconseguim veure ni un sol ós. Ja intuïm que trobar-ne un serà molt més difícil del que imaginàvem.
A la tarda tenim reservada l’excursió als Shiretoko Five Lakes, probablement el sender més famós del parc nacional. Caminem entre boscos primaris i petits llacs d’origen volcànic, amb unes vistes espectaculars de la serralada de Shiretoko. El nostre guia, el Keke, ens acompanya durant tot el recorregut i converteix la caminada en una experiència molt entretinguda, plena d’explicacions sobre la flora, la fauna i la vida dels óssos de la zona.
Aquest itinerari només es pot fer amb guia durant bona part de l’any. La població d’óssos bruns és molt elevada i és habitual que els animals circulin pels mateixos camins que els excursionistes. Quan se’n detecta algun a prop dels senders, els guardes tanquen immediatament l’accés fins que l’animal marxa de la zona. Els guies van equipats amb esprai antióssos i fan sonar campanetes durant la caminada perquè els animals detectin la presència humana i s’allunyin abans que es produeixi una trobada inesperada.
Però nosaltres no ens rendim. Estem decidits a veure un ós sigui com sigui.
Dia 13. L’endemà ens llevem ben d’hora i recorrem diverses vegades la carretera que puja fins al Shiretoko Pass, aturant-nos als miradors i observant atentament cada vessant de la muntanya. Sense èxit. Tornem a l’hotel per descansar una estona i, després de dinar, decidim tornar-ho a intentar.
Ens acostem fins al Shiretoko Nature Center i des d’allà fem la curta caminada que porta a les Furepe Falls, una cascada que cau directament pels penya-segats fins al mar. Tot i que és un passeig fàcil, el vivim amb una emoció especial: poques hores abans el camí havia estat tancat perquè s’hi havia vist un ós, i tot just l’acabaven de reobrir.
En acabar la caminada tornem a agafar el cotxe i pugem una vegada més cap al Shiretoko Pass. Aquesta vegada, almenys, la fauna ens acompanya una mica més: veiem diversos cérvols i, durant la baixada, una preciosa guineu vermella d’Hokkaido que ens manté entretinguts una bona estona.
Quan ja gairebé havíem perdut l’esperança… passa.
A la llunyania distingim una gran bola marró que acaba de travessar la carretera. Ens hi acostem amb prudència i, per fi, allà el tenim. El nostre primer ós bru en llibertat. Durant uns minuts l’observem mentre es mou tranquil·lament pel bosc, completament aliè a la nostra emoció. Després de dos dies buscant-lo gairebé obsessivament, l’espera ha valgut completament la pena.
Aquell mateix vespre, a les 19.30 h, tenim contractat un tour nocturn amb Picchio. L’objectiu és tornar a intentar veure fauna salvatge aprofitant les últimes hores de llum. Tot i recórrer diversos punts del parc, aquesta vegada només tenim la sort de veure un parell de guineus. Cap ós. Però, després de la trobada de la tarda, ja marxem més que satisfets.
Dia 14. L’endemà ens desplacem fins a Rausu, travessant novament el Shiretoko Pass. Abans del creuer ens acostem al punt més nord-oriental del Japó, des d’on podem contemplar perfectament una de les illes Kurils, territori administrat per Rússia però reclamat pel Japó.
A les 13.00 h pugem al vaixell de Shiretoko Nature Cruises per sortir a buscar cetacis. Les expectatives tampoc són gaire altes, però la natura ens torna a sorprendre. Primer apareixen diversos marsuins de Dall, un petit cetaci molt ràpid característic de les aigües fredes del Pacífic Nord. Poc després localitzem un grup força nombrós de balenes de bec de Baird, una espècie molt difícil d’observar perquè passa gran part del temps submergida. Durant tota la sortida mantenim l’esperança de trobar algun catxalot, però avui no es deixa veure. Tot i això, el creuer acaba sent una experiència espectacular que difícilment oblidarem.
Quan tornem a port ja són les tres de la tarda. Comprem alguna cosa per dinar en un supermercat i reprenem la ruta. Deixem enrere Shiretoko i conduïm cap al Parc Nacional d’Akan-Mashu, on passarem les dues últimes nits a Hokkaido abans de posar rumb a Tòquio. ns allotgem dues nits a Kawayu Onsen, una petita població famosa per les seves aigües termals, que ens servirà de base per descobrir aquesta part de l’illa.
Dia 15. L’endemà ens llevem ben d’hora per pujar al mont Mokoto, una caminada curta però molt agraïda. El sender ascendeix suaument entre prats i boscos fins al cim, des d’on gaudim d’una magnífica panoràmica sobre el llac Kussharo, el llac caldera més gran del Japó. Des d’aquí també es poden contemplar bona part dels paisatges volcànics que caracteritzen el parc nacional.
En baixar, ens quedem a dinar al petit refugi del Mokoto Pass, un lloc senzill però molt acollidor, ideal per recuperar forces abans de continuar la ruta.
A la tarda ens acostem al mont Iō (Atosanupuri), un volcà encara actiu conegut per les seves impressionants fumaroles. El terra desprèn vapor constant i l’olor intensa de sofre recorda que sota els nostres peus la terra continua ben viva. És un dels indrets més singulars de tot Hokkaido i costa deixar de mirar com el vapor surt de desenes d’esquerdes repartides per la muntanya.
Acabem el dia a Sunayu, una curiosa platja situada a la riba del llac Kussharo. Aquí les aigües termals emergeixen sota la sorra i només cal excavar uns centímetres per crear el teu propi petit onsen. Després de jugar una estona fent el nostre bany termal improvisat, ens banyem a les tranquil·les aigües del llac, una manera perfecta d’acabar un dia envoltats de volcans i natura.
Dia 16. Ens llevem per gaudir de les últimes hores a Hokkaido abans d’agafar el vol cap a Tòquio. La primera parada és la península de Wakoto, un petit braç de terra que s’endinsa al llac Kussharo. Fem una caminada tranquil·la entre el bosc. Al llarg del recorregut apareixen petites surgències d’aigua termal i el terra desprèn calor en alguns punts, un recordatori constant que ens trobem en una zona d’intensa activitat volcànica.
Després continuem fins al Bihoro Pass, considerat un dels millors miradors de tot Hokkaido. Des d’aquí contemplem una vista espectacular del llac Kussharo, amb la seva immensa caldera volcànica envoltada de muntanyes i boscos.
Amb aquesta última panoràmica ens acomiadem de Hokkaido. Tornem a l’aeroport de Memanbetsu, retornem el cotxe de lloguer i agafem el vol cap a Tòquio, on passarem els últims dies al Japó abans de continuar la nostra gran aventura per les Filipines.
Hokkaido ens deixa un record inesborrable: una natura salvatge, volcans, llacs, cetacis i, sobretot, la inoblidable emoció d’haver vist un ós bru en llibertat.
Leave a reply