Després de creuar els mil quilòmetres per travessar la Península, arribem a Algeciras, on comprem el bitllet de ferri per creuar fins a Tanger Med a l’agència de viatges Normandie de la mateixa Algeciras perquè ens surt molt més econòmic que a qualsevol altre lloc.
El ferri ha de sortir a les 16.00h però acaba sortint sobre les 17.00 i arribem a Tanger Med cap a les 18.45h però no sortim de la terminal fins a les 21.00h perquè fan control exhaustiu a tots els camions que tenim davant i a sobre a nosaltres ens toca passar per l’escàner.
Aquest cop viatgem amb dues autocaravanes més i elles han pogut sortir de la terminal del port una hora abans que nosaltres.
Ens reunim les tres a fora i decidim arribar ja a la nostra primera parada que és Chefchaouen.
· CHEFCHAOUEN
Després d’una mica més de dues hores de viatge ens instal·lem al càmping Azila, situat a un turó al nord de la ciutat. El viatge ha estat més ràpid del que ens pensàvem però hem conduït de nit i fa una mica de respecte perquè et trobes gent i animals per la carretera i a sobre hem ensopegat boira en algun tram.
Chefchaouen és conegut com el poble blau per l’atractiu color blau de les cases de la medina. És un lloc de postal, fundat per berebers el 1471 on la població musulmana i jueva hi va ser acollida.
Des del càmping, hi ha aprop unes escales de pendent que et permeten accedir a la medina. Per la medina és on passegem tot el matí: ens perdem pel “zoco”, ens encantem amb les parades d’artesania, roba, catifes, etc. i caminem fins la Plaça Uta el-Hamman, punt neuràlgic de la medina, on en destaquen les seves terrasses, l’alcassaba i la mesquita de base octogonal.
D’aquí anem cap a la zona de la cascada, on hi ha els safareigs on antigament les dones anaven a rentar la roba.
D’aquí sortim per una de les portes d’entrada a la ciutat situada al nord i tornem cap al càmping.
Després de dinar sortim en direcció a Fez on hi arribem al cap de gairebé 4 hores i ens instal·lem al càmping Diamant Vert. El paisatge durant el trajecte és molt entretingut. No només per veure els pobles i la gent, sinó pels turons, muntanyes i extensions que es veuen al llarg del camí.
· FEZ
A Fez ens hi estem dues nits.
Fez és la tercera ciutat del Marroc. És una de les 4 ciutats imperials considerada el centre cultural i religiós del país i la més antiga del país.
La ciutat està dividida en tres zones: la part nova, que és la ciutat del s. XX i és la més moderna, la part jueva, i la part més antiga, que és la que correspon a la Medina Fez-el Bali – que data del s.IX.
A Fez ens dediquem bàsicament a descobrir la part antiga: la gran medina envoltada per una muralla de gairebé 15 kms de llargada i declarada Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1981. A la medina hi viuen més de 400.000 persones i hi ha més de 9.000 carrers.
Es tracta d’un laberint infinit de carrerons peatonals estrets plens de vida amb molta varietat de comerços, cases, riads, mesquites, artesans, etc.
I per aquest motiu ens deixem portar per un guia que ens fa descobrir les zones més destacades de la medina. El guia ja l’hem agafat des del mateix càmping i paguem 400 dirhams per família, incloent el taxi d’anada i tornada.
Només entrar a la medina ja ens aturem per veure què hi ha darrera d’alguna d’aquestes parets i quedem admirats per la bellesa interior que amaguen aquestes entranyables portes de fusta: petits palauets amb fonts al mig i riads ben elegants.
Passem per una zona de vertaders artesans on pinten a mà amb una traça impressionant.
Seguim pels carrerons…
La varietat de parades de menjar i la vida per aquests carrerons és per estar embadalit una bona estona.
Apart dels carrers i els comerços de menjars, espècies, robes, etc, destaca de Fez la part on treballen amb la pell i la seva infinitat de tints naturals a la “Curtidería Chouwara“. Quan ens acostem ja ensumem una olor molt forta característica d’aquest treball.
I descobrim la gran Madraza Bou Inania, epicentre de l’estudi corànic.
· FEZ-IFRANE-RESERVA NATURAL CEDRES-VALL DE ZIZ
Avui comencem la baixada cap al desert i arribem fins al Vall de Ziz on fem nit al càmping Jurassique. La primera parada que fem és a Ifrane, un poble que no té gaire res de marroquí perquè sembla com una petita ciutat europea de muntanya, ja que al voltant hi ha pistes d’esquí. La veritat és que no hi ha res a destacar i només aprofitem per comprar alguna cosa de menjar.
A continuació parem a la Reserva Natural de Cedres per veure i donar de menjar als monos que hi habiten. En aquesta zona hi viu el macaco de Berberia, que ja estan molt acostumats a tenir visites humanes.
El paisatge enmig de la serralada de l’Atles és espectacular. Seguim i ens parem a menjar davant d’un llac.
Havent dinat continuem amb el trajecte passant per Midelt i arribant ja de fosc al Vall de Ziz, format per l’erosió del riu del mateix nom que recorre uns 300 Kms fins arribar a Argèlia.
· VALL DE ZIZ – RISSANI – MERZOUGA
Ens llevem i anem direcció a Rissani, però abans ens aturem a la Vall de Ziz per veure una mica el riu i l’esplendor de palmeres que envolta aquesta vall. El paisatge marró de les parets de pedra combinat amb el verd de les palmeres és el característic d’aquesta vall.
Un cop hem passejat una mica per la llera del riu que està seca, tornem a les autocaravanes i seguim fins a Rissani, poble característic pel famós i extens mercat, tant de menjar com d’animals com de roba. Però no estem de sort perquè el mercat és dimarts, dijous i diumenge i nosaltres hi anem en divendres. Tot i així fem una volta per les instal·lacions del mercat i ens parem a comprar en alguna de les parades de fruita que hi ha obertes i ens encantem en alguna parada bereber.
Anem a dinar en una terrassa – Panorama – des d’on hi ha unes bones vistes i ens mengem unes pizzes berebers.
Després de mitja horeta arribem a Merzouga i ens instal·lem al càmping o parquing de l’Alberg Petit Prince. Només arribar, deixem les autocaravanes i decidim trepitjar ja el Desert del Sahara i caminar fins a la Gran Duna per pujar a dalt i veure la posta de sol.
Caminem una horeta llarga per arribar a dalt, però val molt la pena. Les vistes són espectaculars.
Pel dia següent contractem una visita amb 4×4 d’unes 3 hores i mitja per travessar i gaudir de les dunes del desert.
Creuem per les dunes, arribem fins al desert negre, a una zona on hi ha fòssils de tortuga i d’altres de cargolines i animals més petitons.
Seguim fins a la part de les mines on hi ha quars blanc i negre i ens arribem fins a un poblat nòmada.
D’aquesta experiència en gaudim molt, tant grans com petits!
A la tarda agafem camells pels nens una estona per anar a fer una volta per les dunes.
Totes aquestes activitats les hem contractat directament a l’alberg-camping on estem allotjats i paguem per tot incloent les 2 nits, 100€ per família.
· MERZOUGA – GORGES DE TODRA – KALAAT M’GOUNA
Avui al matí ens llevem i ja deixem el desert per dirigir-nos a les gorges de Todra. Hi arribem després de més de 2 hores. El paisatge i els pobles pels quals passem durant el trajecte ens distreuen bastant. Veure les muntanyes de l’Atles al fons, les grans extensions desertes, els pobles de cases marrons, etc, tot un món ben diferent al nostre.
Després de seguir una carretera que surt de Tinghir, arribem a les Gorges de Todra, situades a ple Atles, a 1300 metres d’altitud i amb una extensió de 30Kms. Les gorges compten amb penya-segats de més de 100 metres d’alçada a cada banda del riu Todra, que és un riu estacional. És un paisatge rocós de grans dimension i a sota de les parets per on passegem hi ha parades. Són parets perfectes per escalar.
De tornada, abans d’arribar a Tinghir per seguir amb la ruta direcció a la Vall de Dades, ens aturem a fer alguna foto d’aquestes esplèndides vistes amb pobles i palmeres que ens ofereix la carretera que ens ha portat a les gorges.
Seguim doncs direcció a Ouarzazate i ens quedem a dormir a un pàrquing d’un hotel a Kalaat M’Gouna.
· SKOURA · AIT BEN HADOUR · TELOUET
Sortim de Kalaat M’Gouna i ens dirigim a a Skoura, situat a una hora de trajecte, per veure el palmeral, Patrimoni de la Unesco, amb més de 70.000 palmeres, oliveres i figueres, així com la impressionant Kasbah Amridil.
Una kasbah és una fortificació d’origen bereber, on les persones es protegien d’intrusos i atacs i també de les tormentes. Fetes de totxos d’adob, són edificis amb les parets altes normalment de planta quadrada amb grans espais i molt senyorials.
La kasbah d’Amridil va ser fundada el s XVII i originàriament era casa d’una petita germandat que ensenyava els principis de l’Islam i el Corà. Té una primera planta pel bestiar, una altra planta pel personal i la cuina i la planta superior reservada pel Caid i els seus invitats.
Es conserva perfectament bé i la seva façana està plena de detalls. És molt interessant visitar el seu interior.
Un cop acabada la visita ens dirigim al Ksar Ait Ben Haddou. Un ksar és un poble fortificat d’origen bereber amb cases d’adob i diverses kasbahs. Aquest ksar, a mitja hora d’Ouarzazate, està molt ben conservat i és on s’hi han rodat pel·lícules com Indiana Jones, Lawrence d’Arabia, Gladiator, Games of Thrones, etc.
És una passada voltar pels seus carrerons i arribar a la part alta i veure tota la panoràmica.
En el seu moment era un punt de parada dels comerciants entre Marraqueix i el desert del Sàhara.
I d’aquí ja decidim continuar direccció Marraqueix però per la carretera P1506, una carretera estreta i de corbes que travessa part de l’Atles amb unes vistes i pobles impressionants de veure. És una ruta molt pintoresca i on es veuen aquests pobles aïllats, que viuen d’una forma tan diferent a nosaltres.
Fem parada a un parquing d’un restaurant al poble de Telouet, on dormin per 50 dirhams.
· MARRAKESH
Seguim per la carretereta fins a enllaçar amb la Nacional, plena també de corbes espectaculars i arribem a Marrakesh. Primer intentem anar a una àrea que queda darrera la Koutoubia. Per arribar amb l’autocaravana és tota una aventura perquè entrem per dins la medina. En arribar, veiem que és un pàrquing molt senzill i a més està ple, de manera que decidim anar a un càmping. A 12 Kms hi ha el Camping Le Relais du Marrakesh, que està molt bé: piscina, restaurant i serveis nets. I en paguem 165 dirhams amb electricitat.
Per 100 dirhams agafem un taxi que ens porta al costat de la Plaça de Jamaa el Fna. Dediquem la tarda a passejar per aquesta plaça, plena d’animals domats – serps i monos -, paradetes de menjar, tatuadores de henna, dannsaires, etc.
Caminem pels zocos…
I acabem de nou a la plaça per distreure’ns amb els espectacles i contemplar la Mesquita de la Koutoubia.
De Marrakesh només fem això, tot i que som conscients que hi ha altres visites que poden ser interessants, com les Tombes Saadís o el Palau de Badi.
· ESSAOUIRA
Després de la dinàmica i activa Marràqueix, ens desplacem gairebé 3 hores per arribar a l’acollidora i encantadora població de la costa Atlàntica: Essaouira, dominada pel color blanc amb detalls blaus de les cases de la medina, per les seves barques de pesca i per una platja de sorra fina ample i agradable.
Essaouira va ser una ciutat ocupada pels portuguesos que hi van construir el seu primer port. Es tracta d’una ciutat estratègica comercialment per ser el port més proper a Marràqueix
Deixem l’autocaravana a un pàrquing de davant del mar i anem caminant i banyant-nos per la platja Tagharte fins a arribar a la preciosa medina, a una mica més de mitja hora.
Voltem pels seus carrerons, caminem per sobre les muralles de la medina.
I cap a les 6 de la tarda anem cap el port on acaben d’arribar els pescadors amb el peix ben fresc. De fet és ben coneguda per ser un lloc on anar a menjar peix en qualsevol dels seus restaurants.
També és una ciutat popular pels amants del surf perquè sol ser una zona molt ventosa, tot i que avui no ha bufat gens. Quan marxem a busccar l’autocaravana, des de la platja, gaudim d’una preciosa posta de sol.
Cap a les 7:30 sortim d’Essaouira i ens dirigim al càmping que es troba a 20′ del poble. Anem al càmping Nature Spirit, on arribem ja fosc però el matí següent els nens poden disfrutar de les seves boniques i tranquil·les instal·lacions: piscina i jocs per la natura.
Al migdia sortim del càmping i fem un trajecte llarg fins arribar a Moulay Bousselham, on fem parada per dormir al pàrquing de la casa del Kbir. És un altre poble pescador molt tranquil, del qual només anem a la Reserva Natural, on hi ha una bonica llacuna, santuari d’aus migratòries i rica en marisc. En aquesta llacuna es poden fer tours amb algun especialista ornitòleg, però nosaltres hem de seguir cap el nord. O sigui que hi donem un cop d’ull amb el mateix Kbir que és ornitòleg i seguim amb la ruta.
· ASILAH
Amb la majoria de les cases de color blanc i amb una medina ben endreçada i tranquil·la, amb portes precioses, murals pintats a les parets i petites mesquites, Asilah es troba al nord-oest, a la costa, i és una altra població de pescadors però més petita que Essaouira.
En aquest bonic poble ens dediquem a passejar pels seus carrerons de la medina i dinem un bon plat de peix.
I després de dinar, ens dirigim cap a Tanger Med per agafar el ferri. Tenim previst agafar el ferri de les 19.00h. Hi arribem a les 16.00h, passem tots els controls – de passaport i d’escàner i gossos – i quan ja podem accedir al ferri, a les 18.00h, resulta que ja s’ha omplert i hem d’esperar a les 22.00 h. Agafem doncs el ferri de les 22.00h que no acaba sortint fins a les 00.00 h perquè hi volen fer cabre tants camions com sigui possible. Un cop arribats a Andalusia, a les 2 de la matinada, ens arribem fins a l’àrea d’autocaravanes situada a 20′ d’Algeciras, a la Linea de la Concepción per dormir i descansar i el dia següent començar el viatge fins a casa.
Leave a reply