Després de més de 2 hores de ferri i unes 5 hores de cotxe, arribem ja a les 9 de la nit a Yogya, la capital espiritual del país.
Al matí quan ens llevem passegem pel mateix carrer JL Malioboro on tenim l’hotel i anem fins al mercat tradicional, el Pesar Beringharjo, ple de parades on venen batiks i al final també hi ha punts de verdures i fruites i espècies.
Cap al migdia agafem un grab i anem al famós temple hinduista de Prambanan. En aquesta zona hi havia uns 240 temples. Avui en dia molts estan enderrocats degut a terratrèmols, erupcions i el pas dels anys ja que són del s IX.
Apart del temple de Prambanan es poden visitar altres temples dins el parc que són interessants, com és el cas de Candi Sewu, situat a uns 700 metres del temple anterior i que és preciós. S’hi pot anar caminant o agafar una bicicleta.
Prambanan està dedicat a la Trimurti – representació del déu hinduista en tres formes. Així hi ha tres temples principals: el més gran, el del mig, està dedicat a Shiva, – destructor de l’univers – , l’altre al Brahma – el creador de l’univers – i l’altre al Vishnu – el que manté l’univers -.
El dia següent toca fer les visites de la ciutat. Anem al kraton per veure el Palau del Sultà, on actualment encara hi viu, i després anem el Castell de les aigües – Taman Sari -, utilitzat antigament pel sultà com a palau de passeig, esbarjo i meditació.
També visitem una botiga/taller de batik, que és la tècnica d’estampar teixits amb cera calenta i que és molt típica de Java.
Després tornem cap a Malioboro, el carrer que sempre està animat.
La calor se’ns fa una mica pesada i decidim anar ràpid a la piscina de l’hotel.
El darrer dia el dediquem a Borobudur, el temple budista més gran del món i que data del s VIII. Per pujar al temple, cal reservar hora i comprar el bitllet amb almenys una setmana d’antelació, sinó només es pot comprar tiquet per entrar a al ‘ground floor’ i donar una volta al temple a peu. Però el que és més emocionant és pujar per les 9 terrasses i arribar a les estupes del nivell 9 i quasi tocar el Nirvana. És molt impressionant. Les vistes des de dalt al temple, envoltat per volcans i la presència del Gunung Merapi també valen molt la pena.
Quan acabem la visita, tornem a la ciutat, que està a una hora i descansem una mica. Al vespre sortim per Malioboro i els seus mercats i fem l’últim Nasi Goreng i Soto Ayam d’Indonèsia.
Leave a reply