RUTA 18 dies: FUKUOKA – HIROSHIMA – KYOTO – ALPS JAPONESOS – HOKKAIDO – TOKYO
Dies 4, 5 i 6.
Dia 1. Quan arribem a Kyoto ens dirigim fins a la casa que hem llogat al barri de Gion, deixem les motxilles i, sense perdre temps, sortim a descobrir alguns dels llocs més emblemàtics de la ciutat.
La primera parada és el Kiyomizu-dera, un dels temples budistes més importants del Japó i Patrimoni de la Humanitat. Construït al vessant de la muntanya, destaca per la seva impressionant terrassa de fusta, sostinguda per centenars de pilars sense utilitzar ni un sol clau. Tot i que hi ha molta gent, des d’aquí gaudim d’una magnífica panoràmica sobre Kyoto, mentre descobrim els diferents pavellons i les fonts sagrades que formen part del complex.
En sortir del temple comencem a baixar pels carrers històrics de Sannenzaka i Ninenzaka, dues de les vies més conegudes de Kyoto. Els seus carrers empedrats, envoltats de tradicionals machiya de fusta, estan plens de petites botigues d’artesania, dolços japonesos, cases de te i restaurants. Tot convida a passejar sense presses i deixar-se portar per l’ambient de l’antiga capital.
Entre aquests carrers apareix una de les postals més famoses de la ciutat: la pagoda Hōkan-ji, també coneguda com la pagoda Yasaka. Amb els seus cinc pisos sobresortint entre les teulades, és un dels símbols més fotografiats de Kyoto.
A pocs metres ens desviem per Ishibei-koji, un petit carreró de pedra que conserva intacte el seu aspecte tradicional. És un dels racons més elegants i tranquils de la ciutat, amb fanals, murs de fusta i antics ryokans que fan la sensació d’haver retrocedit uns quants segles en el temps.
La ruta continua fins al Santuari Yasaka, un dels santuaris xintoistes més importants de Kyoto i cor del famós festival Gion Matsuri. Els seus edificis de color vermell intens i els centenars de fanals blancs creen una imatge molt característica, especialment quan comença a caure la tarda.
Acabem el dia passejant per Hanamikoji, el carrer més emblemàtic de Gion. Les tradicionals cases de te, les façanes de fusta i l’ambient tranquil fan entendre per què aquest és el barri més famós de les geishes. Tenim la sort de veure a 2 geishes que baixen d’un cotxe i entren en un local.
Dia 2. Des del barri de Gion agafem un autobús fins a l’estació de Kyoto i, des d’allà, un tren de la línia JR ens porta fins a Saga-Arashiyama, a la part oest de la ciutat.
Només sortir de l’estació ens dirigim cap a un dels indrets més emblemàtics del Japó: el Bosc de Bambú d’Arashiyama. Passejar entre aquestes enormes tiges de bambú, que s’enfilen desenes de metres cap al cel, és una experiència molt especial.
Després de recórrer el bosc continuem caminant fins al Pont Togetsukyo, el gran pont de fusta que s’ha convertit en el símbol d’Arashiyama. Des d’aquí contemplem el riu Katsura envoltat de muntanyes. Aquesta zona ha estat, durant segles, un dels llocs preferits de descans de la noblesa japonesa.
Creuem el pont i iniciem la pujada cap al Parc dels Micos d’Iwatayama. El camí, d’uns vint minuts, és força exigent sota la calor de l’estiu japonès, però al cim ens esperen desenes de macacos japonesos vivint en plena llibertat, amb unes vistes espectaculars sobre tota la ciutat de Kyoto.
Després de baixar, recuperem forces dinant a Arashiyama abans de continuar la ruta. Com que la següent visita queda força allunyada, decidim agafar un taxi fins al Kinkaku-ji, el famós Temple Daurat.
És impossible no quedar impressionat davant d’aquest edifici completament recobert de pa d’or. El seu reflex sobre l’estany, envoltat de jardins perfectament cuidats, crea una de les imatges més icòniques de tot el Japó.
Des del Temple Daurat continuem caminant fins al Ryoan-ji, un dels temples zen més importants del país. El seu famós jardí sec, format per quinze roques disposades sobre un llit de grava blanca acuradament pentinada, és considerat una obra mestra del minimalisme japonès. És un lloc pensat per contemplar, reflexionar i deixar que sigui cadascú qui trobi el seu propi significat.
En acabar la visita, agafem un autobús que ens retorna cap al centre de Kyoto. Abans de tornar a casa encara tenim temps de passejar per Pontochō, un dels carrerons més bonics de la ciutat. Paral·lel al riu Kamo, està ple de restaurants tradicionals, tavernes i petites cases de te.
Cap a les cinc de la tarda tornem a la casa per descansar una estona i escapar de la calor, que avui ha estat força intensa. I ja ens hi quedem. Fem un take away i mengem a la casa.
Dia 3. Avui hem començat el dia agafant el tren des de l’estació de Gion per visitar el Fushimi Inari Taisha, un dels santuaris més emblemàtics del Japó. Dedicat a la divinitat Inari, és famós pels seus milers de torii vermells que formen un llarg camí muntanya amunt. Hem començat a caminar a ttravés de les precioses toris i hem decidit completar tot el recorregut fins al cim del mont Inari, caminant entre boscos, petits santuaris i interminables passadissos de torii. Tot i la calor i les escales, arribar a dalt ha estat una experiència molt gratificant i ens ha permès gaudir de l’ambient tranquil que es respira lluny de les multituds.
En acabar la visita hem tornat al centre de Kyoto per passejar pel Nishiki Market, el mercat més famós de la ciutat. Entre les seves parades hem descobert productes tradicionals, tes, dolços, espècies i tot tipus d’especialitats japoneses, aprofitant també per dinar i tastar alguns dels sabors més típics de Kyoto.
Després d’una estona de descans a l’apartament, al vespre hem sortit de nou per descobrir dos dels barris que ens havien quedat pendents el dia anterior. Hem passejat pel tranquil canal de Shirakawa i pels estrets carrerons de Pontochō, una de les zones més autèntiques de Kyoto. Les cases tradicionals de fusta, els petits ponts sobre el canal, els salzes i la il·luminació del vespre creen un ambient molt especial, convertint aquest passeig en una manera perfecta d’acomiadar-nos d’una ciutat que ens ha captivat des del primer dia.
Leave a reply