Ens dirigim cap al Parc Nacional de Quetzales. Tenim l’allotjament a San Gerardo de Dota, que està situat en una vall molt frondosa i és un lloc molt tranquil. La cabanya que hem llogat per AirBnb és molt xula.
Primer ens dirigim a l’entrada oficial del Parc Nacional de Quetzales i hem de pujar doncs, la carretera que ens va dur a la vall. Un cop arribem a l’entrada, apart de fer fred, resulta que l’entrada és gratuita perquè l’estan construint i adequant i hi ha tan sols una caminadeta molt curta de 2kms – Sendero Ojo de Agua- en la que es pot veure alguna au i poca cosa més. El principal atractiu és l’observació de Quetzals, una au molt típica de Costa Rica, però no en veiem cap ja que no som a l’època – que és de desembre a abril – i a més per observar aus s’ha d’anar d’hora al matí.
Tornem corrents al cotxe perquè es posa a ploure i decidim tornar cap a la zona on tenim la cabanya, direcció San Gerardo de Dota. Passem de llarg la cabanya perquè volem anar al poblet de San Gerardo però abans d’arribar veiem un rètol que anuncia unes cascades. Decidim parar i baixar fins les cascades. I així, el que ens pensàvem que seria una minicaminada es converteix en una passejada molt divertida de 7 Kms en què el camí és molt distret amb escales, ponts, cordes. Hem de caminar amb compte perquè el camí i les pedres estan molt relliscoses.
Gaudim molt de la tranquil·litat de la cabanya on estem allotjats i dels restaurants acollidors que hi ha a la zona.
Leave a reply