Sortim de les coves de gel i anem direcció a Alemanya. Fem una nit intermitja i arribem el dia següent a München. La intenció era anar a dormir a l’àrea d’autocaravanes de l’Allianz Arena, però hi ha partit del Bayern i no ens deixen entrar fins que s’acabi la nit.
Per això anem a aparcar als Englischer Garten i d’aquí agafem les bicicletes, comencem a baixar pels jardins i parem a un Biergarten per dinar.
El temps no és gaire prometedor i comença a ploure a bots i a barrals. De manera que tornem a l’autocaravana i juguem una estona. D’aquí a München volem anar a Legoland però comencem a mirar i per quedar-nos a dormir allà i entrar el parc els nens necessiten test covid, apart d’evidentment estar dins el parc amb mascareta.
Davant d’això decidim canviar de plans i deixem Munich i arribem a Garmisch Partenkirschen, situada al sud d’Alemanya amb el característic salt d’esquí on es duen a terme competicions mundials. En realitat eren dos pobles: Garmisch i Partenkirschen. Passegem pel famós carrer Ludwigstrasse amb les façanes de les cases totes pintades i amb els típics gasthofs bavaresos. De fet a tot el poble hi ha cases grans i molt ben pintades amb diferents motius.
Dormim a una àrea d’autocaravanes, al costat d’on s’agafa el telefèric de Wankbahn.
El dia següent anem al Kletterwald, zona de cordes i escalada de Garmisch. Bàsicament, davant de la decepció de no anar a Legoland pensem que hem de buscar una activitat encarada a ells. Hi passem unes 4 hores. Penjats pels arbres, superant obstacles,…. amb una varietat de circuits que no ens els acabem.
A la tarda voltem una mica pel poble i sopem allà.
Aquesta zona és ideal per fer senderisme a l’estiu. Hi ha moltes opcions i rutes diverses que semblen precioses. I hi ha el Zugspite, la muntanya més alta d’Alemanya amb gairebé 3.000 metres i que es pot pujar amb un telefèric.
Leave a reply