Els Cotswolds, la zona de camp anglesa, situada a uns 150 Kms a l’oest de Londres, coneguda pels turonets verds, les extensions de camp i els preciosos pobles que el formen, caracteritzats sobretot per cases de pedra de color ocre molt ben cuidades, la petita església, canals i en molts d’ells hi trobem la cabina de telèfons vermella.
També destacar que és una zona de producció de llana excel·lent.
Fem una petita ruta de nord a sud per visitar uns quants pobles d’aquesta zona. Ens aturem primer a Chipping Campden, on en destaca la High Street amb les seves boniques cases que es van fer els comerciants de llana entre els sXIV i XVI, el Market Hall, i les esglésies de St. James i la de St Catherine. I també algunes cases amb la teulada de palla.
Seguim amb una parada a la Torre de Broadway, d’on hi ha vistes dels Cotswolds ja que es troba en un dels punts més alts de la zona (Nosaltres no hi pugem).
Després seguim amb l’encantador i petit poble d’Snowshill, caracteritzat per l’església de St Barnabas amb el seu cementiri i envoltada de cases de pedra típiques de la zona. És una imatge de novel·la anglesa.
A continuació arribem al poblet on passarem la nit, que és Bourton-on-the-water, conegut com la Venècia dels Cotswolds pel nombre de ponts que hi ha sobre el riu Windrush. És un poble amb bastants restaurants i llocs per poder fer una parada. També podem destacar el Museu del Motor.
D’aquí anem en bicicleta fins al Lower-Slaughter, un mini poblet al costat del riu Eye, amb les cases de color ocre precioses. D’aquí en destaquem el molí d’aigua del s XIX, amb una roda hidràulica i una xemeneia. Aquí també hi ha la St Mary’s Church.
L’últim poble que visitem de la zona el deixem pel dia següent: és Bilbury, considerat el poble més bonic d’Anglaterra, amb el seu carrer més famós de la zona, l’Arlington Road. La veritat és que és preciós, però hi ha molt turisme i no podem aparcar enlloc l’autocaravana. De manera que la mare de família baixa i vaig fins el bonic carrer per fer alguna foto.
Hi ha molts altres pobles que segur que haguessin estat molt bonics de veure com Lacock o Tetbury, però nosaltres deixem la visita dels Cotswolds i ens dirigim cap a Oxford.
Leave a reply